L'origen de les paraules

Actualment entenem per etimologia l'estudi, l’anàlisi i la comprensió de la història d'una llengua, la vida de les paraules, com neix, creix i de vegades mor una determinada paraula o expressió.

Però no sempre ha estat així. Etimologia és una paraula grega que significa veritat, veritable. Es compon d’ETIMOS i LOGOS. ἔτυμος = veritable, λογος = estudi. Estudi de la veritat.

El gran intel·lectual medieval espanyol Isidoro de Sevilla (Isidorus Hispalensis) que va viure a cavall entre els segles VI i VII, ens va llegar una obra impressionant. Una obra que pretenia resumir i englobar tot el saber de la seva època. Una obra magnífica que ens permet conèixer l'època en què visqué i la cultura que heretà, de forma supèrbia. I la va anomenar Etimologies (també anomenat Origens, en 20 volums) (Etymologiae o Originum sive etymologiarum libri viginti). Fou la primera enciclopèdia de la història. Enciclopèdia, per cert, el nom posat per Diderot a la seva també magnífica obra, també ve del grec i significa abastar el coneixement, envoltar-lo amb una roda (CICLES).

Entenem amb això que les paraules, com organismes vius que són, no es creen per generació espontània, no neixen del no-res, no s'inventen «ex novo». Parteixen, per evolució, per contagi o per deformació, d'altres paraules anteriors del mateix idioma o com a corrupció del mateix idioma per influència d'idiomes veïns. I és aquest gloriós entramat d’anades i vingudes, d'interacció mútua, d'exportació i importació, el que crea l'idioma, que mai roman quiet. Com una ànima inquieta es mou constantment, creix, flueix, influeix, es veu influït, en un cicle infinit de la història humana.

La paraula idioma també ve del grec, IDIOS (ἴδιος) i significa un mateix. Idioma denota una cosa pròpia. Per contra, llenguatge té origen llatí, de lingua, llengua, atès que la llengua és la que genera, permet o articula el so que dona lloc a un idioma.